Papendal, 1988

Inaugurem una nova secció en aquesta web: els “micro-relats solidaris” mitjançant els quals els autors del libre compartiran amb tots nosaltres alguns dels “tresors ocults” dels seus arxius professionals. I ho fem amb cinc records que ens explica Marcos López. Aquest és el primer d’ells.

No hi ha micròfon. No hi ha gravadora. No hi ha càmeres. Cruyff mira un paper. Darrera seu, amb xandall, Toni Bruins Slot, el seu ajudant. L’home amb trje i corbata és Ramon Martínez, llavors director del planter del Barça. Ara té aquesta mateixa funció, però al Madrid. No, no parlen de futbol. Observin el to ombrívol de tots els protagonistes. És l’inici del Barça de Cruyff, la llavor del dream team que comença a germinar en Papendal, una ciutat fins a aquest any (1988) desconeguda per al barcelonisme. Però després ningú l’oblidarà. No parlen del 3-4-3, de sistemes, de futbol, ni de joc, ni de la pilota. En una sala del centre esportiu de Papendal, Cruyff comunica a primera hora de la tarda d’un anodí i calorós 5 d’agost que “alguna cosa greu”, són paraules textuals, ha succeït. El greu és que el capità del Barcelona, José Ramón Alexanko, havia estat detingut per un presumpte delicte de violació. La detenció va ser dimecres a la tarda, quan la policia holandesa es va presentar al centre i es va portar al capità detingut a la comissaria d’Arnhem. 48 hores més tard, i després de múltiples i infructuoses gestions diplomàtics al més alt nivell, Cruyff mirava aquest foli, mentre els periodistes escoltaven en silenci. Encara no es coneixia oficialment la notícia perquè Cruyff va demanar als informadors que es quedessin en aquesta sala per fer un últim i desesperat intent de treure el seu capità de la comissaria. No ho va aconseguir. Llavors, gairebé tres hores després, el món va saber que Alexanko estava detingut. Va ser absolt per falta de proves el dilluns 8 d’agost.

Marcos López (El Periódico de Catalunya)

Sobre l'Autor /